El meu llibre

Hello Readers! Avui us porto una entrada bastant especial! I per què? Doncs perquè he començat a escriure un mini-llibre!!!!! Wiiii *aplaudiments*. Encara no sé que faré, ni si l'acabaré, ni com es diu... He començat per un llibre romàntic realista, ja que per mi és més fàcil per començar. ja feia temps que volia escriure alguna coseta, i mira! Aquí estic. Bé, aquí teniu el primer capítol, intentaré penjar un capítol per setmana més o menys. Ja em direu que us sembla!

Estem baixant les escales de l'aeroport i no sento ni els missatges del mòbil, només puc pensar en una cosa, podré aguantar un any més veient-lo només a l'estiu? Com he pogut estar tres anys veient-lo només un cop per any? O encara més, com he pogut estar 10 anys sense conèixer-lo?

La meva mare m'estira el braç, sense adonar-me m'he quedat parada al mig de l'aeroport.

-Va Èlia, espavila't, no et quedis parada que hem d'anar a buscar les maletes -Em diu la mare.

-Si, ja vinc.

Un cop recollides les maletes pugem al cotxe que ens portarà cap a casa. A dins el cotxe agafo el mòbil, pensant-me que no hi haurà cap missatge, i el miro.

10 missatges de dos xats

Entro a missatges i, com era de suposar,  9 dels missatges són de les meves amigues:

Joana_12:13

Holaaaa! Eli ja has arribat a terra fermaa???

Eva_12:15 

Espero que no t'hagis marejat gaire jajaja! :)

Maria_12:17 

Benvingudaaaa!!! Com ha anat per Mallorca? Alguna cosa nova?

Alba_12:20

Podeu quedar demà a la plaça? Així ens veiem, que des de l'insti que no ens veiem! :)

Laia_12:21

Siiii!!! Fa molt de temps que no ens veiem! Que tal per Mallorca Eli?

Joana_12:26

Si estaria guai! Jo portaré "money" per comprar caramels :)

Eva_12:27 

M'apuntooooo! Jo també portaré diners!

Maria_12:30

Ok perfecte jo també vindré

Anna_12:31

Eiii! Jo he estat en plan "desconnect", però ja he tornat! Jo també vinc.

Contesto:

Èlia_12:45

Ei gent, si ja he arribat, m'ha anat molt bé per Mallorca, jo també vinc i us explico com ha anat!

Però a part de les meves amigues tinc un altre missatge, és d’un contacte que no tinc agregat. Miro que hi diu:

+34 986 48 82 33_12:00

Hola Eli! Com ha anat l’aterratge a Girona? I com heu anat fins a Sta. Pau? Amb taxi o amb cotxe? Jo he aterrat a Barcelona i he anat fins a Granollers amb taxi. Tot bé? :) MC.

Qui és? I com sap com em dic i a on visc? MC?

-Èlia! Baixa a dinar! –Crida el pare.

-Ja vinc! –Ja ho descobriré després de dinar.

Després de dinar no tinc temps de investigar, ja que veig un missatge de la meva millor amiga, la Mar, amb ella fa encara mes temps que no ens veiem, ja que no anem a la mateixa escola.

Mar_2:00

ELI!!!! RÀPID QUEDEM AL MEU BALCÓ, ÉS URGENT!

Ostres, corro cap el meu balcó que connecta amb un pont que va cap al balcó de la Mar, si, és una sort, vivim una davant de l’altra i ens podem veure fent només tres passes, no cal ni sortir de casa. Encara recordo quan de petites jugàvem al pont amb les nines i corríem d’una banda a l’altra.

-Mar!! Que passa? –Crido quan encara no he arribat al seu balcó.

-ELI!! CORRE VINE!! –Em crida ella.

Corro cap allà.

-Mar que passa? –Torno a preguntar quan ja estic al balcó al seu costat.

-Entra a casa, ràpid. –I es posa a plorar.

Entro amb ella i seiem al seu llit.

-Tranquil·litzat, a veure explica’m que et passa, no cal que corris, explica-m’ho al teu ritme. –Li dic per no estressar-la, ja sé com és.

-Doncs que avui al matí he sentit els pares cridant-se, ells pensaven que jo estava dormint i, -M’explica entre sanglots –He sentit que deien que es divorciarien. Després han dit que no m’ho dirien fins que estigués preparada, i ho deien amb raó, perquè no ho estic. –I torna a posar-se a plorar desesperadament

No sé que dir-li, no li puc dir que no passa res, perquè si que passa, i tampoc li puc dir que es tranquil·litzi perquè no ho farà. És el primer cop a la meva vida que no sé que dir-li a la meva millor amiga. La miro als ulls, té uns ulls blaus preciosos, una melena ondulada preciosa, i està plorant, no es mereix això.

-Mar, no et puc dir que no passa res ni que et tranquil·litzis, però estaré tots aquests dies durs al teu costat, i ho superarem juntes, com quan érem petites i jugàvem a que érem princeses que derrotàvem dracs.

-Moltes gràcies Eli, no sé que faria sense tu.

-I ara tornarem a lluitar contra dracs, i els guanyàrem.

-JUNTES! –Diem alhora. I ens posem a riure.

-Eli, et vols quedar a dormir aquí? –Em pregunta esperançada- Així podrem preparar les trampes pels dracs!

-Oi tant! Acompanya’m a casa, aviso als pares i em faig la bossa.

I anem cap a casa meva a través del balcó, tinc el pressentiment de que aquesta serà una nit d’aquelles que recuperes la teva infància al màxim, una nit d’aquelles MAGNÍFIQUES!

Bé, aquí s'acaba l'entrada, digueu-me als comentaris si us ha agradat, i si voleu que us porti més capítols. Teniu alguna idea de com es podria dir? 

PETONS READERS!